Un desig

La llum esmorteïda
de finals de setembre,
convoca els nostres esguards,
un regust d'eyorança
anuncia el final de l'estiu.
La platja solitària ens acull,
caminem de la mà,
vorejant l'esquitx de les onades
que es depositen als peus.
Sabem dels nostres límits,
conscients de la placidesa
que ofereix lo efímer,
ens abandonem al plaer...
Deixo que les teves mans
llisquin per la meva pell
ávida de tu,
que els teus llavis humits
forgin de pètals els meus.
Cos a cos, ens omplim
de carícies noves,
de plaer compartit...
sota l'embruix d'una lluna
expectant que ens mira,
còmplice del nostre desig.