Surts quan despunta el dia...

Surts quan despunta el dia,

quan el raig es cola per entre les façanes velles,

il.luminant-te.

El pas àgil, esvelt el cos, dus un somriure als llavis, 

i el vel de misteri als ulls.
Elegant, travesses per carrers empedrats, 

m'arriben aromes de talc, de les robes vaporoses,
i un aire romàntic que desprens al passar.

Com m'agrada mirar-te! Seguir el teu pas!

imaginar-me el teu món particular.
No em cal saber com ets, en tinc prou en mirar-te, 

en saber-te sense saber-te del cert,
perque el que realment em motiva,
és l'invenció que empren la meva imaginació,
quan et veig.

La llum

Les ombres
nocturnes dormen,
han deixat anar
els seus somnis...
entre vànoves
i llençols de seda,
entre tactes i pell.
Arraulides
en un silenci turbador,
cerquen escletxes
de llum per on hi aboca
el somni.