El blau i el verd

L'encís del blau,
la transparència del verd,
al recer d'un marge, 
o en les clares aigües d'un riu.
Visualitzar el rostre 
al mirall de l'aigua...
sumergir-se en ella.
Experimentar la sensació
de sentir-se unida al color,
d'esdevindre llum.
La placidesa de saber-se
en les hores quietes
quan el verd es fon en tu,
quan el blau que es perfila 
als ulls.

Mirades

Hi ha mirades 

que travessen límits,
mirades transparents 

que s' endinsen en les fondes 

llacunes del pensament

Ulls banyats de lluna.

Quin goig observar-los...
quan desperten a la màgia nocturna,
quan s' arrelen a somnis incerts...

Hi ha mirades que trasbalsen,
i copsen i corprenen,
mirades que inciten a crear versos
banyats de lluna.

Quan et miro...

Quan et miro,
cap distància és capaç 
d' allunyar-me del batec 
que em provoques...
La cadència de la llum
es fa misteri,
la corva del teu mar
es fa desig,
el capvespre sinuós
ens incita...
Quan et miro,
m'abandono al plaer,
i no em cal cap mot
per saber-te.
Només el misteri dels ulls.
Només els alès del temps,
i el batecs,
cercant-se per estimar.

Un miratge

Bufa un vent incansable,
en la fondària dels teus ulls,
el dibuix d'un miratge...

Sinuós capvespre migratori,
Turbadora mirada d'una nit
que desgrana el somni.

Vull ser la dansa del vent,
el miratge que es concentra
en els teus ulls,
la magia incansable
que et retorni la llum.

Vine, càlida mà...

Vine, càlida mà.
No em preguntis, viu l'instant...
Deixa't acaronar pel silenci
que ja és parla.
Deixa't portar pel viarany
de les sensacions que viuen
en llibertat.
Vine, mà dòcil, mostra'm la pell
sincera del teu esguard.
Parla'm dels dies de frissança,
de les nits de solitud,
digue'm com et sents...
perque et pugui acaronar,
Mà silenciosa, que amb un sol
gest ja ets parla,
vine, i perfila'm el silenci
de la tarda.

Llum de lluna

El capvespre s' ha fos 
en un silenci inquietant, 
ha travessat el llindar del somni, 
i s' ha adormit al bressol 
d'una lluna que desperta a la nit.
De sobte la foscor s' ha vist
enlluernada de llum de lluna.
Quina màgia...quin deliri
als ulls de la nit!
saber-se fosca
i llum al mateix temps!
La lluna no deixa de sorprendre
a la nit, la convida, la festeja,
li regala un mar d'argent.
Vestida d'enigme, la lluna,
volta pel llindar del somni,
còmplice de la nit,
ens convida a somiar...!

El vincle amb la lluna

Diuen els àntics,
que quan mires la lluna,
s' estableix un vincle,
una unió entre l'astre i tu.

La nit s'insinua delitosa,
al contorn d'una lluna
que obre camí al somni.
El seu fluxe va avançant
cap el món oníric,
va confluint en el punt
àlgid de la nit,
va conquerint el cos.

Els somnis deambulen 

en l'inconscient, 

vinclen l'espai del teu son,

imprevisibles, com sagetes
impulsades pel vent,
com vels etèris desvestint
el cos.

Quan acluco els ulls,
tot es torna imprevisible,
i comença el joc.

Trobar-se amb el temps

Aquesta brisa que m'embolcalla,
aquestes hores on em trobo
amb el temps...ja res perturba 
aquest moment, 
només la brisa, només la fibra 
de l'aire jugant amb els cabells.
Una carícia a l'abric del silenci,
una temprança al retorn
de la genuina essència.
Un silenci que em descobreix
tal com sóc...fràgil i valenta,
idealista, somiadora, i complaent...
navegant en el mar de les emocions,
fraguant en el deliri dels pensaments.
A voltes el vent decanta el vaixell,
però no arriba a tombar-lo del tot.
I segueixo el camí...per dreceres
i viaranys, on llum i foscor van de la mà.
Aquesta brisa de la tarda em regala
un temps valuós, un temps on el vers,
cerca l'espai per trobar-se.

Vine...

Vine,
quin plaer és sentir-te...
lliscar en el dolç almívar
d'uns llavis que em són bàlsam.
T'he dit que m'has deixat el blau
del mar als ulls?
que la tendresa de les teves mans
ja habita el meu cos...
T'he dit que m'he lliurat al vol efímer
del somni, i que els alès del temps
s' han fusionat amb el mar?
Aii...que n'és de màgic l'espai
que ens vincle el vol.
Vine...

El bes

El vespre s'insinua amb delit,
la tímida carícia d'uns llavis
petoners avança fins fondre's 
en la pell.
Cada solc queda impregnat
de l'essència renovadora del bes.
La nit s'insinua amb delit,
la lluna deixa entreveure
el seu cos, s'apropa als llavis
petoners, s'esllavissa en ells
en besades de llum, de foc...
Delitosa és la lluna,
a l'abric de la nit.

Juguem a imaginar...

Juguem a imaginar
que som gotes d'aigua
lliscant per la pell del silenci,
que neixem efimeres,
transparents, com la rosada 
d'un matí lluent.

Juguem a imaginar
que som llàgrimes de sal,
desfent el plor del silenci,
conjugant el verb estimar.

Juguem a imaginar
que som llum,
i que en cada racó de tot
lo perceptible i lo imperceptible,
hi trobem la màgia...

Juguem a imaginar
que cada dia neix el sol
quan creiem en l'amor.

Imaginar...quin gran verb!

Saber-te, saber-me

M'agrada somiar-te,
saber-me en un estat d'anhel,
saber que hi ets i no et veig.
Saber que en algun moment
s' acomplirà el desig.
M'agrada enyorar-te,
saber-me en la distància
que agombola espais,
tot i sabent que no sempre
hi seràs...
i el que més m'agrada és,
que a pesar de saber-ho
amb tanta certesa,
et sento i et sé ben present.

Joc de llum

M'agrada fixar-me en el joc 
que ofereix la llum...
com es vessa 
per entre escletxes rovellades, 
con s' esllavissa
per racons infranquejables,
com juga amb les ombres
i dibuixa un sol als ulls.
M'agrada el seu joc constant,
quan cau la tarda
i es desfà en horitzons de foc,
entremaliada va jugant...
fins fondre's
en contorns de lluna.

Perdre'm

Perdre'm en els llavis 
insinuants
de la boca petonera, 
avançar cap el gust afruitat
dels seus petons.
Perdre'm en la tendresa
de les mans expertes
fraguant la pell,
en mirades de silenci
que ho diuen tot...
Tènue llum d'uns ulls
que exploren els meus.
Perdre'm en aromes d'estiu,
d'encens, de flames delirants.
Exhalar la flaire de la nit
conquerint les pells.

Joc de llum

M'agrada fixar-me en el joc
que ofereix la llum...
com es vessa
per entre escletxes rovellades,
com s'esllavissa
per racons infranquejables,
com juga amb les ombres
i dibuixa un sol als ulls.
M'agrada el seu joc constant,
quan cau la tarda
i es desfà en horitzons de foc,
entremeliada va jugant...
fins fondre's en contorns de lluna.