El bes

El vespre s'insinua amb delit,
la tímida carícia d'uns llavis
petoners avança fins fondre's 
en la pell.
Cada solc queda impregnat
de l'essència renovadora del bes.
La nit s'insinua amb delit,
la lluna deixa entreveure
el seu cos, s'apropa als llavis
petoners, s'esllavissa en ells
en besades de llum, de foc...
Delitosa és la lluna,
a l'abric de la nit.