Juguem a imaginar...

Juguem a imaginar
que som gotes d'aigua
lliscant per la pell del silenci,
que neixem efimeres,
transparents, com la rosada 
d'un matí lluent.

Juguem a imaginar
que som llàgrimes de sal,
desfent el plor del silenci,
conjugant el verb estimar.

Juguem a imaginar
que som llum,
i que en cada racó de tot
lo perceptible i lo imperceptible,
hi trobem la màgia...

Juguem a imaginar
que cada dia neix el sol
quan creiem en l'amor.

Imaginar...quin gran verb!