en un silenci inquietant,
ha travessat el llindar del somni,
i s' ha adormit al bressol
d'una lluna que desperta a la nit.
De sobte la foscor s' ha vist
enlluernada de llum de lluna.
Quina màgia...quin deliri
als ulls de la nit!
saber-se fosca
i llum al mateix temps!
La lluna no deixa de sorprendre
a la nit, la convida, la festeja,
li regala un mar d'argent.
Vestida d'enigme, la lluna,
volta pel llindar del somni,
còmplice de la nit,
ens convida a somiar...!
No hay comentarios:
Publicar un comentario