Trobar-se amb el temps

Aquesta brisa que m'embolcalla,
aquestes hores on em trobo
amb el temps...ja res perturba 
aquest moment, 
només la brisa, només la fibra 
de l'aire jugant amb els cabells.
Una carícia a l'abric del silenci,
una temprança al retorn
de la genuina essència.
Un silenci que em descobreix
tal com sóc...fràgil i valenta,
idealista, somiadora, i complaent...
navegant en el mar de les emocions,
fraguant en el deliri dels pensaments.
A voltes el vent decanta el vaixell,
però no arriba a tombar-lo del tot.
I segueixo el camí...per dreceres
i viaranys, on llum i foscor van de la mà.
Aquesta brisa de la tarda em regala
un temps valuós, un temps on el vers,
cerca l'espai per trobar-se.