Vine, càlida mà.
No em preguntis, viu l'instant...
Deixa't acaronar pel silenci
que ja és parla.
Deixa't portar pel viarany
de les sensacions que viuen
en llibertat.
Vine, mà dòcil, mostra'm la pell
sincera del teu esguard.
Parla'm dels dies de frissança,
de les nits de solitud,
digue'm com et sents...
perque et pugui acaronar,
Mà silenciosa, que amb un sol
gest ja ets parla,
vine, i perfila'm el silenci
de la tarda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario