Al tren

M'agrada observar 
els petits actes quotidians...
ara que sóc al tren
i veig el temps passar,
ara que només es tracta
de deixar-se portar...
És curiosa la bellesa
que desprenen els actes
més simples...
una fulla quan es mou,
un núvol quan abraça al sol,
la mirada sincera d'un nen
que sembla vol parlar,
les tremoloses mans d'un avi
sostenint un bastó,
el lleu xiuxiueig de la brisa
colpejant la finestra,
despentinant els cabells,
és meravellós quedar-se
una estona embadalit,
observant...
Tanta vida al nostre abast!
tanta bellesa en cada acte
quotidià!
Tant d'amor per entregar!