És curiosa la llum en el seu intent de sobreviure a la foscor,
com s'afanya en trobar un indret
on quedar-s'hi,
una estança on perpetuar-se.
Vigorosa, s' esmuny per escletxes
gairebé invisibles als ulls,
creant capritxoses tonalitats...
Belles formes geomètriques
al compàs de la densa tarda,
contorns d'ombres en el mirall
del silenci.
I aquesta curiositat la porta
a esllavissar-se en la terra molla,
sortejant bassals de pluja intensa,
recreant-se en miralls d'aigua,
hàbilment jugant amb el color,
creant l'esboç de la tarda,
la densitat de la llum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario