Perpetuant les nits

Recordes els vespres banyats de llum?
La tebiesa dels cossos cercant-se
en móns efímers...perpetuant les nits.

La mar es passejava pels teus ulls,

d'argent vestia els meus,

mentre la lluna vetllava els cossos
arraulits en els contorns del desig.
No pensàvem...no parlàvem,
tot s'endevinava a través de mars
banyats de llum, i en cada gest,
hi habitava l'alè efímer de l'amor,
l'extenuant carícia travessant móns insólits...
perpetuant les nits.