Quan plou

Quan plou, 
una màgia es fa present.
No és la pluja, ni és el vent, 
ni tampoc el temps.
Són els ulls.
La mirada d'aigua als ulls.
I és en aquesta màgia
on m'he descobert petita,
inocent, en un món d'aigua
fet a mida, un indret
on hi brollen sentiments...
on hi naveguen emocions,
al bressol d'un mirall
que pinta la nuesa als ulls.
I vull seguir sent petita,
i en el meu món imaginàri...
convidar als qui somien,
als qui ploren i riuen,
als lluitadors i valents,
creadors i virtualistes...
A tots aquells que creuen
que quan plou,
una màgia es fa present,
i es remouen sentiments...