Sense reserves

Havíem après a estimar-nos
sense reserves...
a viure amb els cinc sentits. 
La nit sustentava el delit
dels cossos en moviment,
resseguia cada contorn,
cada alè emergent del desig.
Per les escletxes de la matinada
tèbia, la llum anava cercant
el seu espai.
Jo et mirava mentre tu dormies,
veia a través de tu,
cada part del meu cos esculpit
amb les teves mans,
cada racó conquerit amb tremor
de mar.
Era màgia, era somni, cada poru
obria noves rutes, nous camins,
i en cada camí el teu gest,
i en cada ruta, la plàcida cadència
d'un amor sense reserves.