Ulls de tardor

Miro amb ulls de tardor,

a l'abric del silenci,
i la mesura del dies
que clouen la llum,
amb el delit dels vespres 
inspiradors...
insinuadora llum de tardor. 

Les estones s' encalmen,
al recer d'un bon foc,
de la mà de la ploma delirant,
de l'aroma de l'incens surant
en el poema,
el lleuger crepitar d'una flama
que s'endinsa en el paper...

Miro amb ulls de tardor,
i aquest silenci ès tan enriquidor...!