
cerco el silenci
de les hores buides,
la plàcida sintonia de la nit
em fa de coixí.
M'acompanya una rosa al pit.
Li xiuxiuejo molt baixet
una cançó...
-com si ella em pogués sentir-
El perfum de la rosa m'indueix
a somiar, desvetlla el món oníric,
i m'abandono a l'inconscient...
i em retrobo amb el somni
d'una nit d'estiu,
al recer d'una lluna que mira
amb delit, la rosa blanca
que dorm al meu pit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario