La foscor em copsa,
cerco el silenci
de les hores buides,
la plàcida sintonia de la nit
em fa de coixí.
M'acompanya una rosa al pit.
Li xiuxiuejo molt baixet
una cançó...
-com si ella em pogués sentir-
El perfum de la rosa m'indueix
a somiar, desvetlla el món oníric,
i m'abandono a l'inconscient...
i em retrobo amb el somni
d'una nit d'estiu,
al recer d'una lluna que mira
amb delit, la rosa blanca
que dorm al meu pit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario