Vora el mar

Vora el mar, neix la calma...
a pesar de les onades,

a pesar del seu arrebat
en front la roca foradada,
a pesar del crit de la gavina
tramuntant la tarda.

I aquest vaivè m'uneix a ell,

Ajaguda en el llenç d'un silenci
fet cançó.
Absorta en un horitzó definit
lleument per la franja divisòria
dels blaus.

Vora el mar, neix la calma...

l'aroma travessa solituds
i escurça distàncies.
Els pensaments s'inunden
del blau, i es tornen dòcils
i gentils...amorosos.
El mar em retorna la caricia
d'un temps d'amor.