Somni blau

El dibuix d'un horitzó encès,
m'ha corprès els ulls.
Avui preservaré el foc de la mirada,
vetllaré les hores,
per tal de no apaivagar la seva intensitat,

inclús en l'incertesa de la tarda...
ompliré de llum cada solc de solitud,
cada estria de melangia,
i quan la nit colgui la mirada,
m'enfilaré fins arribar a la lluna,
caminaré pels seus contorns,
reseguiré el rostre de l'enigme,
fins adormir-me en braços d'un somni blau.

La nit és el preludi del vers

La nit silenciosa és el preludi del vers, 
quan tot calla, i la lleu fressa del tic tac 
m'acompanya.
I em deixo portar pels sons nocturs 
d'un silenci que a voltes vol parlar.
La nit m'embriaga,
el seu silenci és revelador,
el misteri que destil.la la llum fosca,
quan desperta l'insconscient
i ens regala el somni.
La franja divisoria que uneix
els dos móns mentre dormim,
és fascinant...
La nit és el preludi del vers,
el desig del somni,el misteri dels ulls,
un silenci que a voltes vol parlar...

Nua

Nua,
amb els dits enllaçats a tu,
en cada tecla on hi viu el batec,
en cada compàs on em trobo,
on em refaig.

Nua,
amb el delit d'una melodia
que em parla de tu,
en un capvespre que anuncia
horitzons reblerts de llum,
pinzellades vestides de silencis
fets cançó.

Nua,
tatuada amb les notes del desig...

Regala'm el bes

Regala'm el bes,
i em faré un collaret
amb els teus petons.

Regala'm la nit, 

i et faré còmplice 
del meu desig.
Regala'm la matinada
aquietada,
convertida en carícia
pels dos.
Regala'm el temps,
i esdevindrem lliures
com el vol de l'ocell.
Regala'm l'esguard
del teu silenci, la vibració
per fer-ne un vers corprès.
Regala'm un somriure
que no s'esborri fàcilment.

Regala'm el tot i el res.

Fent camí

La nit va cercant el seu espai,
el silenci em fa de coixí, 
em reconec en l'ínfim espai,
i em lliuro als designis del vent.
Sento la brisa nocturna fraguant la pell.
Escolto els sons que provenen de dins.
Em deixo portar per la subtilesa
d'una nit entre llençols de lluna blanca,
entre somnis incerts...
Vull esdevindre el dibuix que es va descobrint,
a mesura que el temps es va fent savi.
i saber-me en el moment de l'ara,
trobar-me en l'essència de les coses.
No fixar-me cap destí,
simplement gaudir del camí, pas a pas,
i ser el dibuix que es va descobrint,
caminant pel viarany de la vida.