Fent camí

La nit va cercant el seu espai,
el silenci em fa de coixí, 
em reconec en l'ínfim espai,
i em lliuro als designis del vent.
Sento la brisa nocturna fraguant la pell.
Escolto els sons que provenen de dins.
Em deixo portar per la subtilesa
d'una nit entre llençols de lluna blanca,
entre somnis incerts...
Vull esdevindre el dibuix que es va descobrint,
a mesura que el temps es va fent savi.
i saber-me en el moment de l'ara,
trobar-me en l'essència de les coses.
No fixar-me cap destí,
simplement gaudir del camí, pas a pas,
i ser el dibuix que es va descobrint,
caminant pel viarany de la vida.