sábado, 21 de noviembre de 2015
La tarda és tan frágil...
La tarda és tan fràgil que fa mal,
és un dolç dolor que em retorna
a l'interior, a saber-me mes,
a entendre'm mes,
a saber entendre als demés.
No és fàcil, per fer-ho,
cal endinsar-se en les profundes
llacunes que ens habiten,
cal abstreure'ns d'algunes
ensenyances rebudes, i adonar-se
que ni tot és negre, ni tot és blanc,
en cada sensació hi viu
la diversitat del color,
cada vida víbra amb una intensitat,
la percepció del color és ínfinita...
La tarda és tan fràgil que fa mal,
és un dolç dolor que em fa vulnerable,
i és des d'aquesta vulnerabilitat,
d'és don m'adono que cal comprendre,
que ni tot és negre, ni tot és blanc...
sábado, 7 de noviembre de 2015
Espera'm a la platja
Espera'm a la platja,
avui vindré a buscar-te.
Caminarem damunt
la sorra molla,
sentirem el batec
de les nostres passes.
L'horitzó clama
al naixement del sol.
De la mà caminem,
banyats de sal els peus.
Mira'm.
Digue'm que hi veus
en els meus ulls...
jo hi he vist les onades
en els teus,
nedaven entre somnis blaus
i batecs de lluna,
i omplien tots els teus buits.
avui vindré a buscar-te.
Caminarem damunt
la sorra molla,
sentirem el batec
de les nostres passes.
L'horitzó clama
al naixement del sol.
De la mà caminem,
banyats de sal els peus.
Mira'm.
Digue'm que hi veus
en els meus ulls...
jo hi he vist les onades
en els teus,
nedaven entre somnis blaus
i batecs de lluna,
i omplien tots els teus buits.
lunes, 2 de noviembre de 2015
Plou en els ulls
Suscribirse a:
Entradas (Atom)