sábado, 21 de noviembre de 2015

La tarda és tan frágil...



La tarda és tan fràgil que fa mal,
és un dolç dolor que em retorna
a l'interior, a saber-me mes,
a entendre'm mes,
a saber entendre als demés.

No és fàcil, per fer-ho,
cal endinsar-se en les profundes
llacunes que ens habiten,
cal abstreure'ns d'algunes
ensenyances rebudes, i adonar-se
que ni tot és negre, ni tot és blanc,
en cada sensació hi viu
la diversitat del color,
cada vida víbra amb una intensitat,
la percepció del color és ínfinita...

La tarda és tan fràgil que fa mal,
és un dolç dolor que em fa vulnerable,
i és des d'aquesta vulnerabilitat,
d'és don m'adono que cal comprendre,
que ni tot és negre, ni tot és blanc...

sábado, 7 de noviembre de 2015

Espera'm a la platja

Espera'm a la platja,
avui vindré a buscar-te. 
Caminarem damunt 
la sorra molla, 
sentirem el batec
de les nostres passes.
L'horitzó clama
al naixement del sol.
De la mà caminem,
banyats de sal els peus.
Mira'm.
Digue'm que hi veus
en els meus ulls...
jo hi he vist les onades
en els teus,
nedaven entre somnis blaus
i batecs de lluna,
i omplien tots els teus buits.

lunes, 2 de noviembre de 2015

Plou en els ulls

El dibuix de la tarda 
és un llenç humit,
una ràfega de vent
jugant amb l'aigua.
Plou en els ulls,
i la llàgrima
travessa llindars
de solitud,
rellisca sobre la pell
del silenci,
al repòs d'unes mans
que s'omplen de tu.