Entre la veu i el vers, la paraula. Entre la pell i el tacte, la carícia. Entre el somni i la vigilia, la imaginació. Paraula, carícia, imaginació, l'éix d'unió on convergim els dos.
És el vers un riu circumval•lant de tinta que parla dels sentiments, que l'aire fa sons i desfan els silencis de les mirades. És el tacte un foc d'artifici continu descansant espurnes de flames enceses que llisquen pels camins de la pell. És la vigília el despertar dels vells somnis que es desfan en la matinada continua del desig, del petó fet bes càlid, lent, descobrint la dolçor del cos, unint la claror de la lluna amb l'insinuant llum de l'albada. Convergint els dos, la veu i el vers, la pell i el tacte, el somni i el descans. El teu silenci... i el meu verb.
És el vers
ResponderEliminarun riu circumval•lant
de tinta
que parla
dels sentiments,
que l'aire fa sons
i desfan els silencis
de les mirades.
És el tacte
un foc d'artifici continu
descansant espurnes
de flames enceses
que llisquen
pels camins
de la pell.
És la vigília
el despertar
dels vells somnis
que es desfan
en la matinada
continua del desig,
del petó fet bes càlid,
lent,
descobrint
la dolçor del cos,
unint la claror
de la lluna
amb l'insinuant
llum de l'albada.
Convergint els dos,
la veu i el vers,
la pell i el tacte,
el somni i el descans.
El teu silenci...
i el meu verb.