M'he creuat amb la mirada d'un cel intens,
aquest matí mentre conduïa.
Hi hagués volgut fondre'm
en la lava del seu roig,
i ser l'ocell que vola lliure
per les vicissituds del temps;
però la veu de l'obligació
s'ha interposat al desig.
Ha estat un crit silenciat,
el reflex d'una ombra
que perdura en el temps.
L'efimer plaer no ha sucumbit
al desig.
