M'he creuat amb la mirada d'un cel intens,
aquest matí mentre conduïa.
Hi hagués volgut fondre'm
en la lava del seu roig,
i ser l'ocell que vola lliure
per les vicissituds del temps;
però la veu de l'obligació
s'ha interposat al desig.
Ha estat un crit silenciat,
el reflex d'una ombra
que perdura en el temps.
L'efimer plaer no ha sucumbit
al desig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario