El mirall del mar

La tarda es fon 
en el mirall del mar,
vestida amb ulls de lluna
cerca la carìcia dòcil
del blau.
Les onades s'enlairen
fins horitzons d'argent,
i en el mirall del mar,
el rostre de la tarda,
va cedint-li a la foscor
el pas...
La nit neix en un desert,
en un rostre
de somnis incerts,
al mirall del mar.

Pressa per tot...

La pressa s'instal.la
en la qüotidianitat,
tenim pressa per tot,
pressa per arribar...a on?
Asseguda vora aquest sol 
del migdia,
m'aturo a observar...
a escoltar tants sons
passats per alt,
tanta quietud no viscuda,
tanta llum fosa
en les absurdes angoixes del demà.
Ara sóc el moment present.
Sóc el xiulet de l'ocell que canta,
sóc la branca que viu en l'àrbre,
sóc part de la brisa que acarona
la cara.
Sóc la mandra del gat,
la destresa del seu caminar,
inclús sóc la seva llibertat.
Sóc el que visc en el moment
de l'ara, quan em deixo anar.

Horitzons canviants

És en el silenci on percebo 
la remor, 
és en la pausa on em reconec,
en la solitud on em sé.
Els horitzons són canviants, 
sempre bells, i canviants,
d'infinits colors pinten els matins,
sense oferir resistència al canvi.