És en el silenci on percebo la remor, és en la pausa on em reconec, en la solitud on em sé. Els horitzons són canviants, sempre bells, i canviants, d'infinits colors pinten els matins, sense oferir resistència al canvi.
De nit, al vell mar, planen el remors de les onades endormiscades, que venen i van sense camins des d'on moren els nostres petons, fins la línia inert de l'horitzó, on sembla mort coms els instants passats, com els mots caiguts, com els estels que amaguen les pampallugues. I si tant sols la lluna ens vingués a visitar!
És en el silenci on percebo 
De nit,
ResponderEliminaral vell mar,
planen el remors
de les onades
endormiscades,
que venen
i van sense camins
des d'on moren
els nostres petons,
fins la línia inert
de l'horitzó,
on sembla mort
coms els instants passats,
com els mots caiguts,
com els estels
que amaguen
les pampallugues.
I si tant sols la lluna
ens vingués a visitar!