Pressa per tot...

La pressa s'instal.la
en la qüotidianitat,
tenim pressa per tot,
pressa per arribar...a on?
Asseguda vora aquest sol 
del migdia,
m'aturo a observar...
a escoltar tants sons
passats per alt,
tanta quietud no viscuda,
tanta llum fosa
en les absurdes angoixes del demà.
Ara sóc el moment present.
Sóc el xiulet de l'ocell que canta,
sóc la branca que viu en l'àrbre,
sóc part de la brisa que acarona
la cara.
Sóc la mandra del gat,
la destresa del seu caminar,
inclús sóc la seva llibertat.
Sóc el que visc en el moment
de l'ara, quan em deixo anar.