Vestida de sal

M'he vestit de sal,
i en onades de mar 
he ensorrat els peus,

la sorra lliscava fina
per la pell,
i tornava a l'aigua,
fins fusionar-se
amb el mar.
M'he vestit de sal
sota un cel d'argent.
Sonava una vella cançó...
una balada que volia
pertànyer a la lluna,
i la tarda es resistia
a marxar...
sota la mirada d'un cel
encès de llum.

Possiblement...

Possiblement tot està conectat
tot guarda una relació,
possiblement cada vivència,
cada instant, cada lloc
i cada persona, 
siguin el fil conductor,
l'engranatge que ens uneix
i ens conecta,
i fa possible un retrovament.
Parlem de coincidència,
casualitat...
mots emprats sovint
per explicar quelcom
que ens resulta sorprenent.
El fet de trobar-nos
amb persones que gairebé
havíem oblidat,
situacions i llocs imverossimils...
És possible que al deixar anar,
que al caminar fora pista,
al no aferrar-nos a la rutina,
és possible llavors
que el fil conductor es destensi,
i viatgi lliure per les vicissituts
del temps...

Viure

Podria parlar dels records...
de les vivències
que ens han acompanyat
en aquest trajecte 
que hem fet plegats,
de tot allò que s'acostuma a dir
quan arriba aquest moment,
però això ja ho sabem,
i n'hem parlat tantes vegades oi?
Tot és ben senzill
si ens aturem a observar,
si escoltem el silenci
que parla sense dir res,
si ens deixem fluir!
cadascú amb la propia vibració.
I que caram!
no calen gaires paraules!
Abraçar-nos molt.

Estimar,
sentir cada raig a la pell,
cada bri de llum al cor,
cada mà amiga,
cada sensació que suma
i multiplica el saber estar
a prop de tot, i aferrat a res.
Caminar i caminar...
sense preocupar-nos massa
del demà.
VIURE!
i fer tot el possible
per no deixar de somiar.

En cada esclat...

En cada esclat de llum,
en cada so que sents,
en cada raig que escalfa,
en cada instant hi percebs
el moment...
no hi ha retorn pel temps,
ni màximes certeses,
tot és un moviment continu,
igual que la nit precedeix
al dia, la llum a la foscor.
Cada pas enceta un nou camí,
cada alè un nou presagi.
Cal passejar-se pel viarany
de les incerteses,
viatjar per l'insòlit món dels somnis,
perdre's i trobar-se...
com qui es buida per tornar-se a omplir.

Plou

Plou, 
infinites gotes
despleguen les ales,
al vol efímer del temps.
El vent les impulsa,
i cauen enjogassades
damunt la terra anhelada,
sobre l'asfalt del silenci,
entre onades de sal.
Infinites gotes
juguen a fer bassals,
una a una, cauen,
fins fer-se mirall.