i en onades de mar
he ensorrat els peus,
la sorra lliscava fina
per la pell,
i tornava a l'aigua,
fins fusionar-se
amb el mar.
M'he vestit de sal
sota un cel d'argent.
Sonava una vella cançó...
una balada que volia
pertànyer a la lluna,
i la tarda es resistia
a marxar...
sota la mirada d'un cel
encès de llum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario