Parlen les mirades...
Són els ulls la veu de l'ànima?
Des del silenci d'aquest temps,
m'he tornat observador...
Em commou la bellesa
d'un somriure,
la remor de la brisa marina,
la tendresa d'una mà amiga,
la carícia d'un bes,
una llàgrima salada,
una gota d'aigua a la cara,
el lleu crepitar d'una flama.
I després una pausa,
un silenci,
un batec,
un calfred.
I parlen le mirades...
No hay comentarios:
Publicar un comentario