navegaven en infínits mars
d'aigües salades...
Com dos adolescents,
bevíen l'elixir d'un temps
que no pertoca.
El seu era un amor estrany,
un beuratge de textures
dolces i salades...consistent.
Era un llamp invocant la lluna.
Un silenci a l'esclat de pell.
Un vent que esbatana els cabells.
Amants de la lírica...
I en l'infinita corva
d'aquells llavis vermells,
hi habitava, com un hoste més,
el llamp, el foc i el vent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario