Hi ha una franja divisòriaque uneix els dos blaus,
amb subtilesa i constància
van teixint somnis
a la llera de la franja.
Sense pressa, sense pausa,
d'il.limitades formes,
d'infinits colors...
van traçant un fil conductor,
per viatjar en les profundes
llacunes deshabitades.
El rostre del somni traça el desig,
pinta la nuesa en el torç de lluna blanca.
La cadència del gest s'acompassa,
imperturbable habitant de l'estança,
immers en la franja divisòria
dels dos blaus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario