Pare

Queda lluny aquell temps..

a voltes el pensament
escurça distàncies,
com en un somni,
difuminades les imatges...
i de sobte tan clares!
I entre el record i l'enyorança,
circulen al seu aire, les llàgrimes.
The imaginat tantes vegades...
Com series ara, que diries!
quines converses tindriem...
Era una nena llavors,
només en sabia de jocs.
I es va aturar el temps,
aquell 16 d'agost.
Avui feies anys pare,
hi ho cel.lebrariem
envoltats de pastissos dolços
i abraçades, desitjos i somnis
d'una filla que enyora al pare.