Docilment va caient

Dòcilment va caient,
com una llàgrima
damunt la galta,
com un rierol 
que arrissa el vent.
Fina i plàcida,
sense fer estralls,
va caient...
banya els arbres,
mou la terra,
neteja l'ànima.
Bassalts d'aigua
sobre el silenci de l'asfalt.

Temprança, ritme, cadència

Traspuava en aquella pell tèbia,
la temprança, el ritme, la cadència....
la cadència de les notes a la mida del sentir.
El ritme d'un compàs genuí.
Sostinguts per breus instants,
avesats a la temprança de les mans,
a la caligrafia dels dits,
composavem melodies oblidades,
vestides d'anhels i enyorances...
Tot just allà on comença el silenci,
tot just allà,
estrenavem noves formes de sentir.