Traspuava en aquella pell tèbia,la temprança, el ritme, la cadència....
la cadència de les notes a la mida del sentir.
El ritme d'un compàs genuí.
Sostinguts per breus instants,
avesats a la temprança de les mans,
a la caligrafia dels dits,
composavem melodies oblidades,
vestides d'anhels i enyorances...
Tot just allà on comença el silenci,
tot just allà,
estrenavem noves formes de sentir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario