Rere el vidre

Cortines d'aigua dibuixen
un paisatge amable,
malves i verds, ocres i blaus 
s'esllavisen en el llenç 
indescriptible de la tarda.
Fondre'm en aquestes aigües
d'infinits colors voldria...
Imaginar, jugar a inventar,
deixar que el pinzell del record
traçi amablement un instant.
Obrir el calaix on hi reposen
els somnis que un dia,
van gosar despertar.

Plou prou

Aquest matí és un llenç humit,

un plor que s'endevina necessari,
un encert que colma de riquesa
rius i pantans...

Lleugerament va agafant força,
udola per racons insòlits,
trena llàgrimes rere els vidres
del record.

Forma gotes on hi suren somnis
d'aquarel.la.

Avui plou prou.

Se'n va la llum

Mira com se'n va la llum...
com s'arrecera en la fondària
dels ulls tardorencs,
com s'esfondra en tímits horitzons
fins fer-se opaca.
Fugissera llum tardorenca...
mira com s'adorm
en la pell de l'enyorança.