Veure-hi clar

No és fosca la nit
si sona una melodia de jazz,
si crema la flama
d'una espelma singular,
si visualizo a través de l'encens,
indrets calmats.

No és fosca la nit
si sé que en tu puc confiar.
Camino per les hores silencioses,
amb la companyia d'algun pensament,
i divago entre ell i jo,
sense resoldre cap enigma,
simplement divago...

Voldria alçar els ulls,
aquells que fóren ulls d'infant,
i tornar a veure-hi clar,
com un mirall de lluna abocat al mar.

El ritme del capvespre

El capvespre té un ritme
de nota musical
cercant el seu espai.
La cadència del roig,
la subtil metamorfosi
del blau lilós,
la barreja equilibrada
del color,
l'estructura acompassada
del ritme musical
quan s'esfondra
en la llunyania més propera,
i encén el vers,
i et crida al poema...
conduint-te cap endins.
A la teulada del record,
on hi habita cada cel,
cada somni, cada enyor...
allà, allà hi trobarem
el propi ritme,
el que pertany a cadascú,
el que et fa vibrar.
Allà on es perd l'horitzó rogenc,
cercarem la paleta d'infinits colors.