Efímer instant blau

No hi ha distància
ni temps quan la nit
embolica la son.
Una alenada de vent
flueix amb l’aire,
travessa el llindar del somni,
és la balandra a l’abric
de l’efímer instant blau.
El vol de l’ocell nocturn
bordeja l'insconscient,
traspua en el batec.
Corpresa per l'efímer
instant blau,
desplego les ales
del món oníric.

La Lluna

S'ha format un solc al cel,
una estança on hi habita
la lluna.
El rostre blanc que esquerda
la nit.

La veu calmada,
l’astre il.luminador,
captivadora llum
dibuixant mars d'argent,
resseguint cims de silenci.

No és fosca la nit
quan et fas present,
quan perfiles rostres d'esperança
quan vetlles somnis de coixí.

Còmplice de les nits d’insomni
rostre blanc, enigma de la nit.