Mar endins

Estimo aquesta mar 
que m'ha vist crèixer,
de la mà del pare 
ens endinsàvem 

als seus dominis blaus.
Recordo amb enyor
les matinades fredes
amb gust de sal.
Pluja i vent,
cisellaven amb força
la pell àspra, cremada de sol,
punyent de vida,
i en cada solc del rostre
es feia palès el ressó
de la veu marina.
La temptadora fressa
de les nereides ensordia
els dies feiners a alta mar.
Erem com dos amants,
a voltes m'estremia
d'un plaer blau, silent, equilibrat,
oferint-me el millor fruit de mar.
Altra volta m'encadenava
al seu ritme hostil, furiós,
i em trasbalsava l'idea
de que em pogués prendre,
que fàcil li seria!
només caldria un cop de mar!
Conscient del fet,
em resistia a caure 
al seu encant desmesurat.