Converses amb la lluna

Les nits d’estiu
són belles pintures
on hi aboca la lluna.
Li parlo amb la mirada,
li explico com em sento.
Captivada pel seu encant
i per la màgia que desprèn
quan la foscor l’embolcalla.
Vetlladora dels somnis
més profunds
a l’ampar del silenci.
A voltes he caminat
en l’absència d’altres temps,
aferrant-me a un record,
assaborint la salabror
d’una llàgrima que dibuixa l’enyor,
a la comissura dels llavis.
Imaginant vivències
que han estat interrumpudes
per una fatalitat,
reflectides en l’ombra
de la pintura absent.
La lluna m’acompanya, m’escolta,
m'apropa a l'essència,
projecta la llum en la paraula
feta vers.
Còmodament, conversem.