lunes, 11 de septiembre de 2017
Setembre
Vergonyós el sol
va despertant,
l'aroma fresc del matí
tempra l'estança,
ja aminora la xafogor
i es desvetlla
el plàcid setembre.
Amorós, melangiós,
amable,
encetant nou cícle.
Recomençar de nou!
Setembre equilibrat
regala'ns les tardes
de pell bruna,
les nits de recolliment
i el gust d'un petó
amb sabor a prèssec,
almivar als llavis!
Lluïm el teu Sol
que poc a poc amaïnarà,
seran els vespres més opacs
i fondes les matinades.
Vindrà el temps de l'assossec
i la calma...
tatuant els records de l'estiu
a la pell renovada.
A l'abric de la nit
El meu cos petita l’abric de la nit,
viatjant de puntetes
pel somni que abraça
la foscor.
Entre llums i ombres,
instants d’incerteses
que reviuen
intervals d’inconnexió.
He volat,
he plorat,
he vist,
he sentit…
calfreds a la pell,
mentre la son esculpia
el meu cos petit,
lliure de qualsevol certesa.
La nit ha vestit d’estranyes robes
les hores inconnexes
que desperten l’inconscient.
viatjant de puntetes
pel somni que abraça
la foscor.
Entre llums i ombres,
instants d’incerteses
que reviuen
intervals d’inconnexió.
He volat,
he plorat,
he vist,
he sentit…
calfreds a la pell,
mentre la son esculpia
el meu cos petit,
lliure de qualsevol certesa.
La nit ha vestit d’estranyes robes
les hores inconnexes
que desperten l’inconscient.
Isabel Ribera i Carné
Suscribirse a:
Entradas (Atom)