Llàgrimes de sal
a l’aixoplug d’un mar
que convida al silenci,
dels dies llunyants
cercant un espai
on perpetuar el vers.
La solitud camina
en el llenç de la tarda obaga,
l’horitzó de llum es perd
en ombres de lluna.
La nit és un full de paper
on hi aboco melangies,
trossets de mi
en forma de lletres,
a voltes disperses
altres estructurades.
Talment com la vida mateixa.
I és en aquest espai de temps
on em trobo i em refaig.
