Observo la natura,
flueix amb les estacions.
Ara la tardor enceta camins
mirar cap endins
i plasmar cap enforà.
L’arbre perdrà la fulla,
formarà catifes seques
sobre el sòl del silenci
tardorenc.
Arbre despullat de tot
seguirà fent camí,
malgrat l’hivern glaci
les seves branques,
i la nit li retalli somnis,
ell subsistirà.
Vindràn nous dies…,
i serà més savi i més vell,
enfortit i renovat,
fluirà novament amb les estacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario