La fulla cor

Quietament llisca,
sobre l'estora verda, una fulla cor.
La matinada desperta 
de l'ombrívol son.
Pels camins transiten somnis, 
creixen les arrels esperançadores
de l'amor.
La fulla cor observa...
tèbia llum, horitzons encesos,
estels embriagadors,
coneixedora de la llum i l'ombra,
del plor i del riure,
de l'enyor quan recorda l'arbre
d'on provenia.
Camina i camina...en pluja i vent,
i en el camí del desconcert,
no deixen de créixer
arrels esperançadores d'amor.

El cel clareja

De la foscor emana dolça
la llum,
cauen llàgrimes daurades,
estels fugissers il.luminen
rostres expectants,
el cel clareja.

La lluna besa la nit.

L'esgraó del somni
avança pel viarany de l'incert.
Dormen les parpelles
a l'abric d'una calma delirant,
el cel clareja.

Gúspires de llum encenen la nit.

El gest

L"escalf d'una mà,
l'abraçada sincera,
el somris d'un bes,
una mirada que es troba
sense saber-se,
instants efímers
que perduren en la memòria
quan recordes aquell gest...
apenes uns segons,
però quina màgia despren el gest!!
quan sorgeix espontani,
sense artifícis ni disfresses,
quan li obrim la porta al Ser.
Fem que cada dia compti,
perque ara estem aquí,
i demà qui sap on serem!
Per petit que sigui el gest,
si és sincer, és el millor regal a fer.