La fulla cor

Quietament llisca,
sobre l'estora verda, una fulla cor.
La matinada desperta 
de l'ombrívol son.
Pels camins transiten somnis, 
creixen les arrels esperançadores
de l'amor.
La fulla cor observa...
tèbia llum, horitzons encesos,
estels embriagadors,
coneixedora de la llum i l'ombra,
del plor i del riure,
de l'enyor quan recorda l'arbre
d'on provenia.
Camina i camina...en pluja i vent,
i en el camí del desconcert,
no deixen de créixer
arrels esperançadores d'amor.