El vers de l'efímer

L'hivern conté un ritme pausat,
un anar i venir 
en la lleu permanència de les coses,
la llum endolceix l'estança
i convida a escriure...
Un encens acarona els minuts,
una flama mitiga la solitud,
rera l'efímera mirada d'un horitzó
que divaga en el temps,
aquest que se'ns concedeix
sense treva.
Ara és el tot..
demà possiblement llauri l'incertesa
en els conreus del somni.
I és en aquesta immediatesa
en la que escric el vers de l'efímer,
sense cap altre comés
més que el de ser conscient del fet.