Tinc...res no tinc

Tinc un vers de mirada dolça
que li escriu un poema a la nit,
el dibuix d'un bes
besant la galta de la lluna.
Una alenada de vent
perfilant un somni...
Tinc un somriure habitant
el món de les estrelles,
el vol d'un ocell travessant
esgraons de temps.
Tinc la paraula escrita,
l'assosec de les hores buides,
el silenci interromput
pel tic tac d'un rellotge antic.
Tinc...res no tinc.