un indret on la lluna vetlla
somnis,
on la nit camina descalça
per l'insòlit...
Hi un mar on hi transiten
ulls d'esperança
i una pell a l'aixupluc
de les seves aigües.
Hi ha llàgrimes de sal
que demanen ser auxiliades,
i un racó on hi perdura
la veu de l'esperança.
Hi ha una lleu melodia
a l'ampar d'unes mans
que imploren ser recolçades,
mans cansades, adobades en sal,
curtides en solcs
que espera nova vida,
en l'incertesa de les aigües.
