El blau

La tarda despulla el blau,

una fulla reposa
sobre l'estora tardorenca.
l'Horitzó se'n va
i el capvespre s'insinua
tenyit de gris,
corren les agülles del temps
mentre els núvols
dibuixen en l'aire,
llàgrimes de sal.
Miralls d'aigua on es banya
el teu cos efímer.

Isabel Ribera i Carné

En la frágil quietud

En la fragil quietud
de l'aire hi habita un vers,
s'esllavissa entre mots
de tinta blava,
s'ajusta a la simetria 

del verb,
ressegueix la línia
del mot adient,
perfila el vers en l'ombra
d'un capvespre inacabat.
En la fragil quietud
de l'aire, sinuosa,
dansa la branca.
Navega en somnis,
dibuixa atmòsferes de paper
sobre el corrent de l'aigua.
En la fragil quietud de l'aire...

Isabel Ribera i Carné

Els meus avis

Els matins es vestien de cafè amb llet i xocolata, 
mentre al jardí hi lluïa el primer Sol.
A voltes t'arriben fotografies antigues, 
tenyides amb els colors de l'enyorança...
Estius a l'abric d'un mar blau
on hi suren els records...
De la mà dels avis, albergant en una calma
que se'm fa present, malgrat l'absència colpidora
d'aquell moment per la pèrdua del pare...
ells, els avis, no van deixar mai d'acaronar 
el meu cor petit, acompanyant-me en la solitud,
abrigant-me en el dolor, equilibrant els dies
de desencís.
Ells, els meus avis, en Josep i la Ramona,
van ser una llum molt viva per a mi.

Isabel Ribera i Carné.

Enfilo mots

Enfilo mots
sobre arestes de sal,
l'hivern efímer s'ha fos en el blau.
Lluny de l'ahir, escric versos
amb tinta de present,
des de l'estació dels somnis
observo gent
que puja a l'andana,
d'altre que en baixa.
El tren segueix el seu trajecte.
La vida és un continu
anar i venir de situacions
plasmades en cançons,
tintades de versos,
tatuades en la pell.
Lluu el primer sol primaverenc.
Enfilo mots
en el desglaç de l'ara.

Isabel Ribera i Carné

Mira'm

Mira'm en l'instant

de melangia breu,
en l'indret
on hi habita la calma.
Mira'm profundament
pupil.la misteriosa,
turmalina verda de la nit.
Ets el pont on hi travessen
somnis de molsa,
l'ombra esquinçada del color,
el llençol tenyit d'emoció.
Mira'm en l'instant
de melangia breu,
navegant d'aigües salades,
costurer del somni glauc
al repòs del clarobscur.
Mira'm amb ulls de lluna.

Isabel Ribera i Carné

Queda't

El brogit de fora
m'empeny a escriure,
a cercar la quietud
temporal. Els sentits fan estada 
en el moment present.
Cada aroma de bosc,
cada tacte a la mà,
cada remor de mar,
cada bri de llum desperta
una nova emoció.
L'hivern s'instal.la a la pell,
abraça el poema.
Els ulls són el mirall del camí.
Queda't en el instant present,
assaboreix les hores,
no vulguis còrrer,
en cada glop de present
s'acreixen els sentits,

Queda't.

La ciutat desperta

Camines sobre l'asfalt
de la ciutat desperta.
Ara sona una bocina,
ara un semàfor canvia de color,
hi ha mirades què divaguen,
sons que s'acoblen al teu pas.
El raig de sol pinta
les façanes velles,
i el núvol solitàri diu adéu.
Camines sobre l'asfalt
gastat de història,
amb ulls tenyits de present
i el so d'alguna conversa intrascendent.
Sembla que s'atura el temps
i s'acreixen els sentits...
quan transites en el batec 
de la ciutat desperta,
tot i el mar de pensaments
que recurrentment van i venen 
i marxen per tornar,
com l'onatge incansable de la mar.