Queda't

El brogit de fora
m'empeny a escriure,
a cercar la quietud
temporal. Els sentits fan estada 
en el moment present.
Cada aroma de bosc,
cada tacte a la mà,
cada remor de mar,
cada bri de llum desperta
una nova emoció.
L'hivern s'instal.la a la pell,
abraça el poema.
Els ulls són el mirall del camí.
Queda't en el instant present,
assaboreix les hores,
no vulguis còrrer,
en cada glop de present
s'acreixen els sentits,

Queda't.

La ciutat desperta

Camines sobre l'asfalt
de la ciutat desperta.
Ara sona una bocina,
ara un semàfor canvia de color,
hi ha mirades què divaguen,
sons que s'acoblen al teu pas.
El raig de sol pinta
les façanes velles,
i el núvol solitàri diu adéu.
Camines sobre l'asfalt
gastat de història,
amb ulls tenyits de present
i el so d'alguna conversa intrascendent.
Sembla que s'atura el temps
i s'acreixen els sentits...
quan transites en el batec 
de la ciutat desperta,
tot i el mar de pensaments
que recurrentment van i venen 
i marxen per tornar,
com l'onatge incansable de la mar.