Enfilo motssobre arestes de sal,
l'hivern efímer s'ha fos en el blau.
Lluny de l'ahir, escric versos
amb tinta de present,
des de l'estació dels somnis
observo gent
que puja a l'andana,
d'altre que en baixa.
El tren segueix el seu trajecte.
La vida és un continu
anar i venir de situacions
plasmades en cançons,
tintades de versos,
tatuades en la pell.
Lluu el primer sol primaverenc.
Enfilo mots
en el desglaç de l'ara.
Isabel Ribera i Carné
No hay comentarios:
Publicar un comentario