de melangia breu,
en l'indret
on hi habita la calma.
Mira'm profundament
pupil.la misteriosa,
turmalina verda de la nit.
Ets el pont on hi travessen
somnis de molsa,
l'ombra esquinçada del color,
el llençol tenyit d'emoció.
Mira'm en l'instant
de melangia breu,
navegant d'aigües salades,
costurer del somni glauc
al repòs del clarobscur.
Mira'm amb ulls de lluna.
en l'indret
on hi habita la calma.
Mira'm profundament
pupil.la misteriosa,
turmalina verda de la nit.
Ets el pont on hi travessen
somnis de molsa,
l'ombra esquinçada del color,
el llençol tenyit d'emoció.
Mira'm en l'instant
de melangia breu,
navegant d'aigües salades,
costurer del somni glauc
al repòs del clarobscur.
Mira'm amb ulls de lluna.
Isabel Ribera i Carné
No hay comentarios:
Publicar un comentario